Ajuntament de Campanet

ESPAIS NATURALS DE CAMPANET

LA SERRA DE TRAMUNTANA

Tot i que Campanet forma part, administrativament, de la comarca del Raiguer, gran part del seu territori forma part de la Serra de Tramuntana. La major part d’aquest territori de la Serra està catalogat per la Llei d’Espais Naturals com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI).
La Serra de Tramuntana és, com molts sabeu, la part de Mallorca més impressionant de Mallorca, paisatgísticament parlant, i una de les zones més destacades pel que fa als valors naturals, culturals i etnològics. És tracta, encara a dia d’avui, d’un tresor per descobrir.
L’àrea genuïnament muntanyenca del terme, que forma part de la Serra, és la situada més al nord, partionera amb els termes de Selva, Escorca i Pollença.-

La cota màxima d’aquesta part de la Serra a Campanet és el cim de sa Capella Blava (686 m), a la partió amb Escorca, i dins la serra des Pas d’en Bisquerra, la qual també limita amb el municipi de Selva. Aquest sector muntanyenc del nord-oest és un massís compacte tallat per penya-segats cap a la vall d’Alcadena i pels torrents des Picarols, des Castell-Binixiri-Santiani i de ses Fonts de Biniatró.
A més de la ja esmentada, hi destaquen les elevacions dels puigs d’en Costurer (528 m), des Aladerns (559 m), des Castell (550 m), de sa Font (508 m), de ses Mates Veres (374 m), i des Cards (310 m), a més de sa Roca Corba (351 m) i es Picons (229 m), entre altres. Al nord-est, més enllà del torrent de ses Fonts de Biniatró, la màxima altura correspon a sa Carrasca (477 m), acompanyada per la serra des Rafalet (393 m), el puig de Ca de Son Monjo (271 m), sa Llebreta (238 m), s’Esperó (200 m), el putxet de ses Abelles (115 m), els pujols de Son Renego (123 m) i Caselles (132 m), el puig des Camp d’Avall (219 m) i la cuculla de Maçana (326 m).
Aquesta part del territori campaneter constitueix un dels valors naturals i paisatgístics més destacats, si no el que més, de Campanet, i per això, en destaca per sobre de la resta del territori. A més, configura i conforma gran part del paisatge de Campanet, sempre marcat com un poble al peu de la muntanya.
La franja muntanyenca abans descrita, pertanyent a la Serra de Tramuntana, ocupa, si fa no fa, un terç septentrional del territori municipal i queda separada de la resta per dues grans valls al·luvials que davallen allargades fins a confluir en el pont Gros, on neix el torrent de Sant Miquel. Constitueix els dos braços d’una morfologia depressiva en forma de T: el braç de gregal és excavat pel torrent de Santiani, agafant el nom, com sol ser habitual en els torrents de cada una de les propietats per on passa.

(Guia dels pobles de Mallorca, Campanet, núm 13)

[SEGÜENT]

Es tracta d’una de les grutes més ben conservades que hi ha a Mallorca, i també una de les menys conegudes. La seva principal virtut, a més de la bellesa natural, és que no han estat gaire modificades ni transformades, i guarden gran part del seu esperit original. Anar a Campanet és entrar al ventre de la terra, sentir-ne la frescor i escoltar el ressò de les pròpies passes.

Estan situades al vessant sud del puig de Sant Miquel dins terrenys que eren de Fangar i que, quan la possessió fou establerta a lafi del segle XIX, foren adquirits pel Bennàsser –de Maçana- i agregats a So na Pacs. L’únic accés primitiu, avui desaparegut, era un forat dins la roca, d’uns 15 cm de diàmetre, situat sobre l’entrada artificial actual.

Conegut des de temps immemorial, atreia l’atenció dels pagesos perquè en sortia un aire molt fresc a l’estiu i s’hi sentia una remor constant. Les coves foren descobertes el juny de 1945 a conseqüència de la recerca d’aigua que impulsava el senyor de So na Pacs, Guillem Torres Cladera. El marger Bartomeu Palou Bennàsser –Xineta- pensà que el renou i la frescor que sortien del forat indicaven l’existència d’un gran corrent d’aigua subterrània. Engrandí el forat primitiu i les coves foren així descobertes i explorades. El lloc no havia tengut fins aleshores presència humana, però s’hi feren dues notables troballes zoològiques. Bartomeu –Xineta-, fent l’escala d’accés, hi troba un gran jaciment de la cabra balear o Myotragus balearicus Bate, estudiat per Eugenio Saz a Las cuevas de “Son Apats” y fósiles de Mallorca (1946) i per Guillem Colom Casasnovas, que en reconstruí un esquelet sencer. El biòleg F. Español hi capturà diversos exemplars d’Hypogeobium jordai Reitter, escarabat cec i carnisser particularment adaptat a la vida subterrània, que analitzà en un treball a Graellsia (1945).
Antoni Salvà Torres, mestre d’obres del financer Joan March Ordines, obtingué autorització per explotar-les per al turisme i, finalment, les adquirí. L’arquitecte Josep Ferragut Pou planificà els conjunt d’edificacions, marjades, escales i jardineria exterior, així com el camí interior i el corredor d’accés. Foren inaugurades el 10 de novembre de 1948. El pintor Tarrassó en plasmà els interiors en una exposició monogràfica a les Galeries Costa (1948) i Bartomeu Guasp Gelabert els dedicà el poema Coves de Sant Miquel (1949). El mal estat dels camins dificultava l’accés als turistes i Antoni Salvà finança una carretera des del carrer Major de Campanet fins a les coves, amb la intenció de fer també de la vila un punt d’atracció turística.
Les obres es realitzaren fins a Son Pocos (1949), però l’actuació municipal acabà en escàndol financer, el batle Antoni Celià –de can Ferrer Nou- fou cessat (1951) i ja no foren mai represes. Finalment fou asfaltat el camí de na Pontons (1959), que permetia un accés fàcil des de la carretera de Palma-Alcúdia.