Campanet
El terme municipal de Campanet té una superfície de 35,70 km² , i confronta amb els de Pollença, sa Pobla, Búger, Selva i Escorca. Té una zona muntanyosa al nord, una successió de turons al centre, amb les valls al·luvials dels torrents de Comafrea i Caselles que s'uneixen per formar el torrent de Sant Miquel, i una planura al·luvial al sud.El
clima
El clima del
terme de Campanet participa dels trets generals del l’illenc, que
a vegades no és més que una varietat dins dels climes mediterranis.
Així, mentre que a les muntanyes del nord el clima és humit,
a les terres baixes del sud experimenta una evolució cap a sec
i subhumit. També les precipitacions es veuen sotmeses a aquesta
evolució: la mitjana pluviomètrica anual oscil·la
entre les més de 1.100 mm a la serra des Pas d’en Bisquerra
i els 700 mm del forn des Vidre. A més, i com és habitual
en el conjunt de l’illa, les pluges es distribueixen irregularment
al llarg de les estacions, amb episodis d’aiguades torrencials a
la tardor. De fet, la precipitació més intensa registrada
en una sola jornada fou la de dia 1 d’octubre de 1973, amb 207 litres/m2
recollits a l’observatori meteorològic de ses Fonts de Biniatró.
És també precisament el mes d’octubre el més
plujós amb una mitjana mensual de 131,4 l/m2, seguit dels mesos
de desembre, novembre i gener. Per contra, la mitjana mensual més
baixa correspon al mes de juliol , amb precipitacions de només
10,6 l/m2. Les precipitacions en forma de neu són freqüents
a les muntanyes més altes del terme, però només excepcionalment
tenen lloc sobre les terres baixes i els turons.Quan a les temperatures, la mitjana anual també oscil·la geogràficament entre les 14º i els 15ºC al nord-est i entre els 16º i els 17ºC al sud. A més, causa de la seva posició interior, l’oscil·lació tèrmica anual és important i se situa entre els 15º i els 15,5ºC.
D’altra banda, l’emplaçament enlairat de la vila afavoreix l’arribada de brises constants procedents de la badia d’Alcudia, refrescant a l’estiu però fredes a l’hivern, mentre que les valls, com el pla de Tel, hi romanen arrecerades.
(Guia dels pobles de Mallorca, Campanet, núm 13)
